Devuélveme la Voz
LLISTAT D'ENREGISTRAMENTS CONTEXTUALITZACIÓ
Més enregistraments en Devuélveme la voz
Contextualizatció
L'esport és un element de gran significació social, però també cultural, política, econòmica, psicològica i antropològic. Al franquisme, en termes generals, la promoció de l'esport als mitjans de comunicació de masses servia al règim en la seua política ultranacionalista i, també, com agent de desmobilització i control social.
La política ultranacionalista practicada per la dictadura necessitava de mites que pogueren quedar en bona posició en les competicions internacionals. Un interessant exemple és el de Joaquín Blume Carreras, gimnasta barceloní d'origen alemany que va tenir gran projecció internacional als anys 50. També serveixen d'exemple les victòries internacionals en ciclisme, primer amb Guillermo Timoner (1955) i després amb Federico Martín Bahamonde, guanyador del Tour de França 1959, sense oblidar la victòria espanyola del Campionat del Món de Barcelona 1951 de l'equip nacional d'Hoquei sobre patins. Així doncs, va haver-hi una promoció en els mitjans de les figures nacionals de l'esport de forma paral·lela -i alhora complementària- al futbol.
Aquesta instrumentalització de l'esport en clau nacional exercia de catalitzador interclasista i desmovilizador. Al mateix temps, els esports eren els únics àmbits públics que els sentiments regionalistes i locals i els nacionalismes perifèrics gaudien d'una certa llibertat d'expressió a manera d'alleujament controlat i igualment desmovilizador. Una situació que comptava amb la clara connivència de les autoritats, que volien controlar aquests sentiments. Tots aquests elements concorrien igualment al futbol, que es convertirà des dels anys cinquanta en el principal espectacle de masses. Un esport desmovilizador per excel·lència que satisfeia els nacionalismes, amb una interessant paradoxa: els jugadors més famosos van ser (i són) quasi sempre fitxatges estrangers. De fet s'emprava sistemàticament el futbol en vespres de les jornades laborals més potencialment conflictives (l'1 de maig, per exemple), amb la intenció de despolititzar d'alguna manera possibles reivindicacions obreres.
Podria dir-se que els mitjans de comunicació creaven la demanda que ells mateixos satisfeien, en un cicle retroalimentat. Va ser precisament la ràdio el mitjà principal de promoció del futbol com a espectacle de masses, la qual cosa va contribuir al mateix temps en la creació de franges horàries de programació específicament masculines centrades en els esports, amb anunciants i patrocinadors basats en productes tradicionalment considerats "virils", com les begudes espirituoses. Així doncs, per a les emissores de ràdio, l'esport es va convertir en un gran negoci generador d'ingressos. Van sorgir així mateix populars locutors especialitzats en emissions esportives que utilitzaven un llenguatge propi i sensacionalista.
En Radio Alcoy, els espais esportius van guanyar gradual importància. En els anys 50 tenien encara una programació reduïda. Van destacar dos programes. En el plànol local, "Boletín Deportivo", amb veu i direcció de Mario Silvestre i les cròniques de José Pérez Valls. I en el plànol internacional, "Antena Deportiva" (1955), centrat en els esports minoritaris. L'acord amb la Cadena SER de 1962 va permetre connectar amb el cèlebre programa "Carrusel Deportivo", que oferia en directe des de les 4 de la vesprada els resultats de la lliga nacional de futbol. Sense oblidar la "Vuelta ciclista a España". Per la seua banda, "Boletín Deportivo" va seguir funcionant com a referent de producció pròpia. Era l'espai fonamental que mantenia a l'oient al tant de les evolucions esportives locals, especialment les del CD Alcoià.
Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. Fonoteca
Inici