Devuélveme la Voz

L'ORTF (Office de Radiodiffusion Television Française) disposava d'un servei radiofònic en diferit, que operava a través de programes gravats en discos de vinil. Aquests enregistraments eren distribuïts per les ambaixades franceses a les emissores dels respectius països d'influència, com a forma de propaganda i publicitat. Amb l'arribada de Ramón Chao a la direcció d'aquest departament a mitjan dels 60, es va plantejar incloure Espanya en la xarxa de distribució, aprofitant la política d'obertura iniciada per l'equip del ministre Manuel Fraga Iribarne. Així van començar a divulgar-se programes radiofònics com París al habla i Cita en París, a mig camí entre l'alta cultura i la cultura lleugera, per a contribuir al canvi cultural que estava començant a Espanya. Eren una sèrie de magazins culturals semblants als d'evasió, si bé la seua autèntica naturalesa va ser molt diferent. S'hi parlava d'un món molt més lliure i menys auster, sobretot pel que fa a les relacions entre homes i dones i al paper social de la dona en els nous temps.

Cita en París, com a magazín específicament femení, promovia un tipus de moral molt diferent a la promoguda pel franquisme. Es mostrava no solament la vida i els èxits de les artistes estrangeres, sinó també de les dones franceses corrents, cosa que alimentava el desig de les oients de seguir el seu exemple. No obstant això, a diferència de la premsa rosa de l'època (salvant algunes dignes excepcions), l'ORTF retratava les dones com treballadores que ocupaven un lloc a l'espai públic, no només a casa. La llibertat per a maquillar-se i per a triar vestit era un reflex de la resta de llibertats. Així doncs, la cultura francesa (de tall europeu occidental i democràtic) va jugar un paper essencial en el desenvolupament del canvi cultural que es va desenvolupar al llarg de la dècada. Un canvi cultural sense el qual no pot entendre's el procés posterior de la transició política a la democràcia a Espanya.

Es conserva una llarga sèrie d'emissions, datades entre 1966 i 1975. Bona part dels continguts estaven dedicats al món de la moda i a la descripció dels principals enclavaments històrics i turístics de París. També hi havia entrevistes a personatges famosos, cançons franceses, biografies de dones destacada de la història de França. Era una fórmula semblant a la del programa Entre nosotras, d'Adelita del Campo, però presentada més frívolament. No va resultar, per això, menys eficaç, era una estratègia per a eludir la censura. Quant als integrants, com a realitzadors apareixen, a més de Ramón Chao, Salvador Calabuig, Carlos Peña i Myriam Cardona; cal esmentar també els locutors Myriam de la Prada, Tomás Barna, Sara Barna, Sara Pardo, Álex Marco, Graciela Dorin i Amalia Barrón.

Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. Fonoteca